Posted on

Mariano Fons Lluís – Guarnicioner

Edat: 45 anys  |  Naixement: Tivenys   |  Viu a: Tivenys

 

“Lo que avui en dia són mecànics als pobles, unes generacions enrere eren guarnicioners”

 

GUARNICIONER. En el meu dia a dia compagino ciència i art. Ser guarnicioner és un complement personal, em sento realitzat i em satisfà fer-ho. One, de U2, és una cançó que m’agrada. L’artesania és un patrimoni que s’ha de defensar i que ha de persistir. No vull deixar mai d’aprendre.

 

Mariano i el seu germà bessó Francesc, de Tivenys, són la quarta generació de l’empresa artesana ‘Guarnicioner Marian’. Un ofici tradicional que va començar el seu rebesavi fa més de 100 anys i que mantenen viu adaptant-lo a les necessitats canviants del mercat. Són 2 dels poc més de 10 guarnicioners que hi ha en tot Catalunya i actualment compagina la seva feina d’artesà en la d’enginyer a la indústria: “Teníem clar que era un coneixement que no volíem que es perdés, tot i ser conscients que és un ofici que va a la baixa”.

 

Vaig arribar fins a tu per unes sabates que hi havia a una cooperativa agrícola.

Sí – somriu. Fem les típiques avarques de pagès! I cinturons de pell, motxilles, fundes de tisores de poda, fundes de ganivets, de xerracs, ronyoneres, fundes de mòbil, bosses per portàtils, alforges per a motos, bicis… a part dels articles de bestiar que sempre hem fet.

 

Entenc que heu adaptat l’ofici a les demandes actuals.

Fins que no van aparèixer els tractors a totes les cases hi havia una pallissa amb un burro, un matxo o un cavall per fer les feines del camp. L’ofici de guarnicioner era reconegut, a Tivenys en van arribar a haver-hi tres, era lo habitual a cada poble. Lo que avui en dia són mecànics, unes generacions enrere eren guarnicioners.

 

Què fa un guarnicioner?

Articles per al bestiar, sobretot. Originalment un guarnicioner es dedicava principalment al tema del cavall que compaginava amb peces per al bestiar. Collars amb esquelles, peces per a bous, gossos, vaques, cabres… són articles que sempre hem mantingut. També fem certes peces per als pagesos, ramaders i caçadors, per exemple, les típiques motxilles de pastor.

 

Com és el vostre client?

Ens adaptem al nostre client, un client exigent, al que li costa trobar el que busca i té el gust de dir ho vull fer i pagaré el cost d’un artesà. Quan no ho troba a una ferreteria industrial o un gran comerç natros li fem a mida, en pell, cosit a mà…

 

El teu germà i tu viviu de l’artesania?

No és la nostra principal activitat i font d’ingressos però és un ofici que sempre ens ha agradat i que mentre puguem el volem continuar. Treballem a la indústria, som doctors enginyers d’electrònica al sector de l’automoció, que no té res a veure. Hem après l’ofici de guarnicioners des de molt joves. El nostre pare va retardar la jubilació perquè tenia encàrrecs, li agradava la feina i volia estar actiu però va arriba un moment que va parar i vam continuar nosaltres. Teníem clar que era un coneixement que no volíem que es perdés, tot i ser conscients que és un ofici que va a la baixa.  

 

Saps quants guarnicioners hi ha a Catalunya?

Diria que n’hi ha pocs més de 10. A les Terres de l’Ebre n’hi ha tres, nosaltres dos aquí a Tivenys i l’altre a Falset. La majoria dels guarnicioners que queden no tenen relleu generacional, són persones que quan es jubilen aquella tradició es perdrà al poble.

 

Què és per a tu ser guarnicioner?

Ser guarnicioner és un complement personal, em sento realitzat i em satisfà fer-ho. Em dóna uns ingressos addicionals i dono un suport a la gent que sempre ha treballat en este sector i que no sabrien on anar. També és un complement a nivell personal pel fet de què em permet compaginar art i ciència. Compaginar-ho és molt satisfactori.

 

Per on treballeu?

Els dos últims anys mos hem estès geogràficament. Mon pare treballava amb uns clients que li venien a casa arrel de la fase d’expansió que va fer al principi, que comprenia Terres de l’Ebre, Castelló, Tarragona, València i Terol. No li calia fer publicitat perquè la gent del ram ja li venien i ell no donava l’abast. Natros l’ajudàvem a l’estiu, els dies festius… Ell dedicat al complet i natros a nivell parcial ja era suficient. Hi havia molta alegria dins del món del cavall!

 

Parles en passat.

En aquell moment el món del cavall estava en auge, era vist com un luxe. El cavall estava per sortir a les festes tradicionals dels Tres Tombs, Sant Antoni o per a fer concursos de força i arrossegament que a la part de València, Castelló i Terres de l’Ebre és molt habitual. Utilitzar el cavall per a la feina de camp cada cop era menys habitual i s’enfocava més cap aquest tipus d’activitats. A partir dels 2008 amb la crisi això va canviar i la demanda va baixar, fins i tot va haver qui va vendre els cavalls.

 

I què vau fer?

Diversificar més. Lo nostre és un producte diferencial, està ben reconegut pels nostres clients i érem conscients que també es reconeixeria per altres zones. Si abans un 80% dels nostres articles eren destinats al cavall i l’altre 20% era bestiar, animals de companyia, agricultors, caçadors… Vam incrementar aquestes altres àrees i ens vam estendre geogràficament: València, Saragossa, Osca, Navarra, País Basc, Pirineus, Lleida, Barcelona i Girona. En aquesta segona fase d’expansió anar a fires ramaderes ens ha anat molt bé per donar-nos a conèixer.

 

En què us diferencieu?

En el fet que som artesans i a més, reparem. També en la pell que utilitzem, de bou i de vaca. Lo cuir que utilitzem és un dels nostres trets diferencials, està curtit a mà.

 

On?

A la zona d’Igualada. La majoria de pell que avui s’utilitza és pell industrial, que està curtida d’una forma que té poc oli, està poc engreixada. Per fer el manteniment de l’article periòdicament l’has d’anar greixant (engrassant) perquè no perdi elasticitat en cas que es mulli o que estigui al sol i es ressequi.

 

Per exemple?

Uns collars d’ovelles o de gos, estan sempre a la intempèrie i els hi has de fer un manteniment si vols que et durin. O per exemple les sabates que portes de pell, a la llarga si se’t mullen les pots greixar i t’aguantaran més. El mateix amb bosses, sofàs…  La nostra pell com que té més oli encara que no es cuidi dura més. Molts pagesos o ramaders no dediquen massa temps al manteniment, i aquest és un tret que els nostres clients aprecien i que ens ha permès expandir-nos.

 

Productes naturals i de proximitat

 

Però no treballeu només en cuir.

Per fer els nostres articles també treballem en boga, del Delta de l’Ebre, i en llana, dels ramaders de la zona o de les persones del poble que abans tenien somiers de llana que s’han anat desfent. Ara tenim un bon estoc de boga i llana, estem servits per a temps!

 

Feu i repareu, explica’m això Mariano.

Sí, hi ha botigues que només compren i venen però el dia que aquest producte se li trenca al client o té un problema, com per exemple que l’article no s’ajusti a les mides de l’animal, no poden fer-hi res. Natros ens fem càrrec d’aquest problema, el nostre pressupost inclou qualsevol ajust del guarniment.

 

Quines eines utilitza un guarnicioner?

Cuchilles de tall i tisores reforçades, per tallar qualsevol gruix de pell; martells de tot tipus o masses; compassos, per poder marcar i prendre mides; ratlladors, per fer la decoració al cuir; gafes de fusta, una eina que et poses entre les cames per cosir una peça i no es mogui; punxó o lesna, per fer el forat a la pell i cosir; alicates, agulles i fil de cànem.

 

La cadira que utilitzes és molt baixa. Per alguna raó?

És per estar còmodes, aquí ens hi passem moltes hores. I esta mida és ideal per posar els peus còmodament a terra i que no et faci mal res.

 

En què treballes avui?

En una motxilla de pastor – la busca. Esta motxilla la vam fer fa molt de temps i ara el client l’ha volgut adornar amb les seves inicials i segell ramader. A un centre comercial poden trobar una bossa amb característiques similars però mai li podran fer el que li fem aquí.

 

Sou la quarta generació de Guarnicioners Marian. Teniu fills?

No, i el meu germà tampoc, som solters. Tenim nebots, ja veurem d’aquí uns anyets. Ara és una incògnita, però volem que continuï i pensem que és un ofici del que s’hi pot subsistir.

 

Com valores l’estat dels oficis tradicionals?

Són oficis que reben poques subvencions o ajudes i fan que la majoria de la gent no tingui relleu. No es veu una continuïtat degut a la dificultat de mantenir i de poder viure.

 

Quina solució veus?

Potenciar-ho més i donar a conèixer més lo que fem.

 

Creus que la gent vol comprar artesania?

Sí, i tant. Sempre està el client exigent que vol comprar un producte artístic i de qualitat. El client ha de ser el món, no poden ser les Terres de l’Ebre o Catalunya, ha de ser el món.

 

Què li diries a un artesà que t’estigués llegint.

Si realment disposes d’un producte únic que pot ser valorat no només aquí sinó a nivell global, intenta-ho. L’artesania és un patrimoni que s’ha de defensar i que ha de persistir perquè és un valor del que molta gent no n’és conscient fins que es perd.

 

Aquí a Tivenys en tenim un exemple amb la ceràmica.

Una llàstima sí.

 

Què és lo que et fa més feliç del teu ofici?

Mantenir la tradició familiar i explotar el coneixement que m’ha impartit la família, mon pare i els seus antecessors. També propis clients, donar-los suport, ajudar-los i solucionar-los els seus problemes del dia a dia és enriquidor. Servir i gaudir, tota un estratègia “win-win”: Ells guanyen, i Jo guanyo.

 

Maite Mestre – ARTRA